El Havre
(Finlandia, 2011) 93′
Zuzendaria: Aki Kaurismäki
Gidoia: Aki Kaurismäki
Argazkia: Timo Salminen
Aktoreak: André Wilms (Marcel Marx), Katy Outinen (Arletty), Jean-Pierre Darroussin (Monet), Blondin Miguel (Idrissa), Elina Salo (Claire), Evelyne Didi (Yvette).
SARIAK:
Cannes 2011: Frpresci saria.
Marcel Marx idazlea eta bohemio ezaguna Le Havre hirira joango da, berak bere burua erbesteratuta. Zintzo asko bota-garbitzaile gisa lanean hasi, eta jendearengandik gero eta gertuago dagoela sentituko du. Ahazturik du egile sonatu izateko kontu hura, eta zoriontsu da bere triangeluan: taberna gogokoena, lana eta Arletty emaztea. Baina patuak Afrikatik iritsitako etorkin adingabe bat ipiniko dio parean. Arletty gaixotu egingo da, eta Marcelek giza axolagabekeriak eraikitako murru hotza suntsitu beharko ditu; horretarako, baikortasuna eta auzoko bizilagunen elkartasuna izango ditu arma bakar.
Kaurismäki egungo zinemagintzako zuzendari sonatuenetako bat da oraindik ere, eta bere filmak nazioarteko jaialdi garrantzitsuenetan egoten dira. Ariel (1988), Tulitikkutehtaan tyttö (The Match Factory Girl, 1990), Kauas pilvet karkaavat (Drifting Clouds, 1996) eta Mies vailla menneisyyttä (The Man Without a Past, 2002) dira bere filmografiako pelikula garrantzitsuenak, erabateko klasiko modernoak. Le Havre filmak Fipresci saria eskuratu zuen aurtengo Canneseko zinema-jaialdian.
Marcel Marx, famoso escritor bohemio, se ha exiliado voluntariamente y se ha establecido en la ciudad portuaria de Le Havre (Francia), donde vive satisfecho trabajando como limpiabotas, porque así se siente más cerca de la gente. Tras renunciar a sus ambiciones literarias, su vida se desarrolla sin sobresaltos entre el bar de la esquina, su trabajo y su mujer Arletty.
Pero el destino provoca que se cruce con un inmigrante menor de edad llegado del África negra. Arletty cae enferma, y a Marcel no le quedará más remedio que alzarse una vez más ante el frío muro de la indiferencia humana con su optimismo y la solidaridad de los habitantes del barrio como únicas armas. Pero se enfrentará a la maquinaria ciega de un Estado constitucional, representado por la policía, que sigue la pista al joven refugiado. Ha llegado el momento de que Marcel se lustre los zapatos y enseñe los dientes.