La nana

La Nana

(Chile – México, 2009) 96’

Zuzendaria: Sebastian Silva

Gidoia: Sebastian Silva, Pedro Peirano

Argazkia: Sergio Armstrong

Musika: Pedro Soubercaseaux

Muntaia: Danielle Fillios

Aktoreak: Catalina Saavedra (Raquel), Claudia Celedón (Pilar), Mariana Loyola (Lucy), Andrea García-Huidobro (Camila), Alejandro Goic (Mundo), Agustín Silva (Lucas),

Sariak:

Sundace 2009: Epaimahaiaren Saria.

Huelvako zine iberoamerikarraren Jaialdia 2010:: Urrezko Colón Saria (film onena). / Zilarrezko Colón Saria (emakumezko antzezlerik onena). / Zilarrezko Colón Saria (zuzendaririk onena).

Raquelek, emakume mikatz eta itxiak, 23 urte daramatza goi-klaseko Valdés familia ugariaren umeak zaintzen. Halako batean, Pilarrek, etxeko andreak, beste haurzaintzaile bat kontratatuko du, hari laguntzeko asmotan. Raquel, familiaren barruan daukan tokia galtzeko beldurrez, iritsi berria uxatzen saiatuko da tratu txar psikologiko krudelen bidez. Egoera behin eta berriz errepikatuko da.

Raquel neskame itxiaren barruari erreparatzen dio filmak, eta protagonista nagusiaren barne mundua ezagutzen eta bere ekintzekin harritzen goazen heinean, Latinoamerikan nahiko ohikoa den egoera ere erakutsiko digu lanak, han neskameak edukitzea nahiko arrunta baita. Hala, pertsonaiaren garapenean oinarritzen den kontakizuna izanik ere, badu ukitu soziala. Hori guztia, umoreari muzin egin gabe.

Bide arrakastatsua bete du Silvaren bigarren film luzeak, hainbat zinema jaialditan sari garrantzitsuak jaso baititu.

Raquel, la amargada e introvertida nana (eufemismo chileno para denominar a las sirvientas) de la casa de los Valdés, una familia de clase media-alta de Santiago, con quienes ha trabajado por 23 años, ve peligrar su puesto cuando Pilar, su patrona, contrata a una nueva empleada que le ayude durante su convalecencia. Raquelespanta a la recién llegada con crueles e infantiles maltratos psicológicos. Esta mecánica se repite una y otra vez con las nuevas nanas hasta la aparición de Lucy,.

En el reflejo del día a día de Raquel, el director,Sebastián Silva, juega con el detalle, con lo cotidiano, con la repetición y, sobre todo, con las miradas y el imperturbable rostro de la actriz principal, demostrando que, con pocos recursos, puede hacerse una gran película. Una película que no sólo es un retrato de clases, y la relación entre la clase media-alta y el servicio, si no que también es el retrato de una soledad, de una marginación demasiado común, que hace que las personas se comporten de manera infantil, sean incapaces de adaptarse a nuevas situaciones, o de ver una salida…

PressBook-La Nana

Filmaren web orrialdea

Utzi erantzun bat

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Aldatu )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Aldatu )

Connecting to %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.