Louise Michel

Louise-Michel

(Frantzia, 2008) 94´

Zuzendariak: Benoît Delépine, Gustave Kervern

Gidoia: Benoît Delépine, Gustave Kervern

Musika: Gaëtan Roussel

Argazkia: Hugues Poulain

Aktoreak: Yolande Moreau (Louise Ferrand) , Bouli Lanners (Michel Pinchon) , Benoît Poelvoorde (Guy, ingeniaria) , Albert Dupontel (Miro) , Mathieu Kassovitz (jabea)

Sariak:

Donostiako Zinemaldia 2008: Gidoi onenaren saria

Sundance 2009: Epaimahaiaren sari berezia

Frantziako Pikardia eskualdean galdutako fabrika bat. Goiz batean, langileak lanera iristean gauean zehar lantoki osoa garbitu dutela eta konplize izan den zuzendaritza ere arrastorik utzi gabe desagertu dela ikusiko dute. Aho zabalik geratu badira ere jarrera errealista hartuko dute eta beren kalte-ordain kaxkarrak batu eta fondo bat eginda berriz antolatzea erabakiko dute. Hainbat aukera hartuko dituzte aintzat, baina azkenean, Louisek, denetan erradikalenak, zera proposatuko du, soldatapeko hiltzaile bat kontratatu eta nagusia akabatzea!

Delépine-k (1958) eta Kervern-ek (1962) esperientzia zabala dute telebistan; batera lan egin zuten “Grolandsat” eta “Toc Toc Toc” telesailetan, eta “Don Quichotte de la Revoluccion” telefilmean. “Aaltra” (2004) izan zen zuzendari gisa egin zuten lehenengo filma eta Rotterdamgo zinema jaialdian lehiatzeko hautatu zuten. Lehen film horrekin lortutako arrakastarekin animatuta “Avida” (2006) egin eta Canneseko Sail Ofizialean aurkeztu zuten, lehiaketatik kanpo. “Louise-Michel” da elkarrekin egin duten hirugarren filma.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/n8ZmvuRIPsI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
En una fábrica en algún lugar de Picardie se lleva a cabo una reducción de plantilla. Las obreras están con el alma en vilo. El director las convoca para darles una sorpresa: batas nuevas personalizadas con el nombre de cada una bordado en ellas – un regalo que les vuelve a dar confianza en su propio porvenir en la empresa. Sin embargo, a la mañana siguiente descubren los almacenes completamente vacíos. No queda ningún rastro ni de las máquinas, ni de los despachos. La dirección ha huido, cómplice de una relocalización expréss. . Las empleadas deciden entonces juntar sus ridículas indemnizaciones para financiar un proyecto de reubicación laboral. Louise, la más loca de todas, tiene una idea factible y asequible: ¡contratar un asesino profesional para que mate al jefe!.

Tercer film de este tándem , Benoît Delépine (Francia, 1958) y Gustave de Kervern (Francia, 1962), autores de “Aaltra” (2004) y “Avida” (2006), que también ejercen como actores y guionistas. Los realizadores declaran que “la idea principal es que nuestra película no se parezca a ninguna otra. Es una película de 260 planos, todo un record. Pero pasa algo entre cada uno de ellos. Nos negamos a escenas de pura ilustración, tiene que ser inesperado, que sorprenda”.

Informazio gehiago / Más información

Utzi erantzun bat

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Aldatu )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Aldatu )

Connecting to %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.