A propósito de Elly
Darbareye Elly (Iran, 2009) 119’
![]() |
From XXXII.zikloa 2010 |
Zuzendaria: Asghar Farhadi.
Gidoia: Asghar Farhadi.
Argazkia: Hossein Djafarian.
Muntaia: Haydeh Safi-Yari.
Musika: Andrea Bauer.
Aktoreak: Golshifteh Farahani (Sepideh), Taraneh Alidoosti (Elly), Mani Haghighi (Amir), Shahab Hosseini (Ahmad), Merila Zarei (Shohreh).
SARIAK:
- Berlín 2009: Zilarrezko Hartza zuzendari onenari.
- Tribeca 2009: Pelikula onenaren saria.
Ahmad, urte askoan Alemanian bizi ondoren, Iranera itzultzen da egun batzuk bertan igarotzera. Unibertsitateko bere lagunek, 3 eguneko egonaldia antolatzen dute Caspio itsasoaren inguruan. Sepideh izeneko emakume alaia arduratzen da antolakuntzaz eta beste inor abisatu gabe, bere alabaren irakaslea, Elly, ere gonbidatzen du. Ahmad banandu berria da eta emakume iraniar batekin bizitza berregiteko irrikaz dago. Guztiak konturatzen dira, Sepidehek arrazoi bategatik gonbidatu duela Elly, eta bere bertuteak goratzen hasten dira. Bigarren egunean, guztia ondo doala ematen duenean, zerbait gertatzen da eta Elly desagertu egiten da. Taldeak ez du Elly lehenengo egunean bezala ikusiko… egiaz jabetzen diren arte.
Asghar Farhadi (“Raghs dar ghobar”, “Shah-re ziba”, “Chaharshanbe-soori”) zuzendari eta gidoilari iraniarraren laugarren pelikularen protagonista da Golshifteh Farahani, bere herrikidea. Farhadik asmatu egiten du muntaia dinamiko batekin. Drama nahiko gogorra den arren, Elly non dagoen ez jakiteak, thriller batetik ateratako momentuei bide ematen die. Gaur egun, Iranen tradizioa eta modernitatearen artean ematen den talka aurkezten du zuzendariak, jarrera guztiak ulertzen saiatuz.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/jaovO3lqJbI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
“A propósito de Elly” es un thriller psicológico ambientado en el Irán actual. Sepideh es una mujer activa y promotora de un viaje de tres días a orillas del mar Caspio con un grupo de amigos y compañeros de la universidad. Sin embargo, la alegría y concordia inicial darán paso a las especulaciones, tensas mentiras y juicios como un reflejo de la compleja tradición cultural iraní heredadas tras años de guerra y revolución islámica.
Farhadi señala que “la imagen que me llevó a realizar esta película fue un día que vi gente en una playa contemplando el cadáver de una mujer ahogada. A partir de ahí traté de hilar esta historia buscando un lenguaje que fuese comprendido por todos, no sólo en Irán sino en el extranjero”, y continúa diciendo que “quise plantear asuntos que son los mismos en todas partes del mundo: la infidelidad, la traición, el problema de la mentira. Cuando no se dice la verdad eso crea problemas, pero algunas veces se debe mentir“.
Informazio gehiago / Más información