Filmari buruzko informazioa
Vertigo banatzailearen web orrialdeko informazioa
EL BOSQUE DEL LUTO
Mogari no Mori (Frantzia-Japon, 2007) 97’
Zuzendaria: Naomi Kawase.
Gidoia: Naomi Kawase.
Argazkia: Hideyo Nakano.
Musika: Masamichi Shigeno.
Muntaia: Yuji Oshige. Tina Baz.
Aktoreak: Shigeki Uda (Shigeki), Machico Ono (Machico), Makiko Watanabe (Wakako), Kanako Masuda (Mako), Voichiro Saito ( Machikoren senarra).
SARIAK:
Cannes 2007: Epaimahaiaren sari nagusia.
Shigeki zahar egoitzan zoriontsu da. Machiko, berriz, zahar egoitzako langilea da, semearen galera dela eta oso triste dagoen emakumea. Machikok Shigekiri arreta berezia emango dio, eta euren artean harreman estua sortuko da. Horrela, agurearen urtebetetze egunean, egoitzatik aterako du Machikok mendira joateko asmotan, baina autoak matxura izango du, eta agurea mendian barrena murgilduko da. Machikoren aukera bakarra hura jarraitzea izango da. Oihanaren erdian, berriz bizirik sentituko dira.
Naomi Kawase zuzendariak 1989an amaitu zituen bere ikasketak Osakako argazkigintza eskolan, bertan lau urtez irakasle lanak egin zituelarik. 1993an egin zuen bere lehen dokumentala, txikitan utzi zuen aitaren bilaketa irudikatzen zuena. 2006an bere haurdunaldiari buruzko dokumental bat egin zuen. “El bosque del luto” filmean kontatzen den historiaren ideia bere amaren izebak zahartzaroko dementzia seinaleak ematen hasi zenean etorri zitzaion.
Shigeki vive en una pequeña residencia de ancianos. Allí se siente a gusto y feliz con los demás residentes y con el personal que les atiende. Machiko, una trabajadora social que pertenece a dicho equipo, le presta especial atención, aunque en su interior le atormenta la pérdida de un hijo.
La directora japonesa Naomi Kawase (Nara, Japón, 1969), más allá de las fronteras de su país, ha conseguido cierta repercusión en Francia. Concretamente, en el Festival de Cannes, donde logró la Cámara de Oro en 1997 por “Moe no suzaku”, estuvo nominada a la Palma de Oro en 2003 por “Sharasoju”, y, recientemente, obtuvo el Gran Premio del Jurado por “Mogari no morí”.
Naomi Kawase proviene del documental, y ése es un enfoque que se siente en toda su filmografía. Sus documentales, de fuerte raigambre autobiográfica, son un prodigio de miniaturismo poético que en cierta manera ha trasladado también a sus obras de ficción, que tienen un aire semi documental, no sólo por la planificación y el montaje, sino también porque utiliza actores no profesionales e incide en temas que le son queridos, como la identidad, los lazos familiares, la relación con el entorno y su pueblo natal.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/8GZiZC4Ud7A" width="400" height="305" wmode="transparent" /]
Itzuli zikloaren zerrendara